Als sanitaris

ALS SANITARIS MORTS PER SALVAR LA VIDA DELS ALTRES

La lluna sortia roja
en un cel de nit i plata.
Glicines i violetes
estremides tremolaven.

Lluna de sang maleïda
serps i dragons criava.
Travessant el blanc silenci
vint espases esmolades
esquinçant l’udol del xot
amb esglai de pluja malva.

Amb gran coratge venien,
duien bates mal cordades,
infermeres incansables
i metges de bona casta,
amb molt poca protecció
però sobrats de coratge.
Bates blanques, bates verdes
arcàngels de verdes ales.

Febre i tos, panteix feixuc
els moribunds suplicaven
que algú els agafés la mà,
algú que els mirés la cara.

Els àngels de les ales verdes
-verd és senyal d’esperança –
veien molt a prop la mort
amb regust d’esgarrifança

. . .

La lluna, vessava sang
amb tràgica i fatal rialla.
Verda hora de dissort
també a ells assenyalava.
Glicines i violetes
estremides tremolaven.

Recordem-nos d’aquell any
el vint del segle que és ara
trist any de tant de dolor
que els verds herois s’emportava.

Xavier Sierra Valentí: Poesia confinada

Ester Mate