Cel

Ernest Agramunt

 

Sentits

Com una persona cega es pot imaginar aquest moment?
Jo, que sols estic pendent de la llum i els colors
que només penso en la il·luminació…
No em puc imaginar què passaria si no pogués veure.

Tanco els ulls, per un instant
em poso a rumiar, pensar…
Em poso a crear la imatge que no veig
Començo a veure el que no puc veure

Els sons, les olors…
Tot explota al meu cap i es queda com una sola imatge
m’imagino un cel, ple de colors…
La pell em transmet la sensació de que hi ha llum.

Mai hagués pensat que la llum també es veu amb el tacte!
I aquestes enganyifes que ronden per el meu cap?
I aquestes preguntes?
Perquè em van dir que la vista serveix per mirar, si tanco els ulls i segueixo veient?

M’en adono de que sempre he estat molt superficial,
no només la vista veu.
La vista veu el més obvi, la resta ho veu l’olfacte, el tacte i l’oïda.
Penso que tot ajuda a veure.

Torno a obrir els ulls i de sobte veig més.
He descobert a mirar millor,
aquestes coses noves que veig, no, que sento
em donen vida per moments…

Ferran Valdívia López