Estimar d’aprop i de lluny

Bé, potser això necessita una introducció, no? Estimar de prop i de lluny, però què és estimar? 

De ben segur que hi ha una munt de definicions, de ben segur tantes com persones. Estimar és un sentiment, és una cosa abstracta, subjectiva. Estimar… a què o a qui? Pots estimar una planteta, un animaló, una persona, però també pots estimar una cosa, un objecte, per ell mateix o pel que et recorda o representa… mireu quin munt de possibilitats i totes només del pensament o sentiment d’una persona. Estimar dona per a molt. La definició de diccionari:

Estimar és sentir amor, afecte, amistat o passió cap a algú o alguna cosa. 

Amor és l’afecte intens que se sent per una persona, un animal, una cosa o una idea; també és el sentiment intens d’atracció sexual i emocional que es té per una persona.

Vet aquí les definicions i les diferents versions, explicacions o aproximacions subjectives del que és estimar. Però per mi encara hi ha un altre element molt important que utilitzo moltes vegades en els meus pensaments i explicacions, i és que penso/crec que estimar és un acte totalment egoista. O no?

Jo estimo al meu gat perquè és maco, però perquè m’agrada veure’l, mirar-me’l, m’agrada acaronar-lo, m’agrada que quan arribo a casa se m’acosti i es grati l’esquena a la meva cama… em fa feliç acaronar-lo, alimentar-lo, em fa feliç  gratar-li la panxa…

M’estimo als meus amics perquè estic bé amb ells, perquè hi ha química, perquè podem parlar de tot, perquè se que són allà malgrat el temps i la distància… perquè els puc escoltar, perquè els puc donar un cop de mà quan ho necessiten, perquè els puc donar consells o no, perquè en els meus moments més baixos els puc sentir, perquè són allà quan ho necessito, en la proximitat i en la distància, perquè em reconforten…

M’estimo als meus fills. Per què m’estimo als meus fills? Perquè em fa feliç veure’ls créixer, perquè m’agrada i em fan feliç els seus èxits, els seus jocs, les seves rialles, perquè quan ho necessiten els puc acaronar i reconfortar, perquè els puc ensenyar coses, perquè m’ensenyen coses, perquè se que aprenen dels fracassos … perquè em fan feliç quan em fan un petó o quan em diuen “mama t’estimo”, o perquè en la distància només pensar-hi em provoca una sensació inexplicable… però en realitat no és una projecció, no és un acte també egoista?

Així podria anar descrivint, de ben segur, perquè estimo a … i sempre, al final si som honestos, arribarem a la conclusió que estimar és un acte egoista però no dolent, compte!; però si que estimem perquè necessitem estimar, perquè necessitem ser correspostos i que ens estimin…necessitem tenir coses, idees o persones a les que agafar-nos i ser més forts.

Ara toca però parlar de l’estimar de prop o  de lluny. Igual que amb les definicions o amb la interpretació de què és estimar hi ha diversos punts de vista, potser per algú estimar és només de prop, quan tens en la proximitat aquella persona, aquella cosa a qui estimes, tot i que potser és diferent amb les idees. I per altres estimar pot ser amb tota l’amplitud de la paraula ESTIMAR de prop i de lluny, en la proximitat i en la distància.

Parlar d’estimar em fa pensar en el Petit Príncep i la guineu, quan aquesta li diu l’important de l’espera és quan s’acosta l’hora de retrobar-se, tot i en la distància de l’espai i el temps ja se sent un pessigolleig, ja se sent la felicitat.

Això traslladat a estimar de lluny seria aquelles coses o persones que per mil raons no tens al costat, però a qui estimes profundament, aquesta estima o amor és sublim, sublim perquè no només ets feliç quan ets al costat o gaudeixes de la companyia, sinó que cada vegada que penses en aquesta cosa, lloc o persona en la distància el cor et fa un salt, pel teu cos corre una mena de pessigolleig, de corrent que fa que et sentis feliç i trist al mateix temps, però el teu cervell et porta imatges d’allò o d’aquells que estimes i per uns moments és encara més potent que si els tinguessis al teu costat. 

En aquest cas són les imatges les que compten, les que estan dins el nostre cervell, el nostre cor, la nostra retina i que ens recreen allò o aquell estimat, és igual que sigui en la distància, lluny, tant se val, la força d’estimar supera totes les distàncies i el temps.

La facilitat que et dona estimar de prop pot fer que, de vegades, perdis aquestes sensacions, aquest pessigolleig, aquest somriure que brolla del nostre rostre en recuperar una imatge del ser estimat o cosa estimada en la distància.

Recordeu sempre, l’estima de veritat resta en el temps i en la distància. És igual que sigui a prop o lluny. Hi és. És senzillament estimar.

Angelina Salut

Conill, St Jordi 2020, en ple confinament i patint els estralls del Covid19

 

2.3_Ferran Valdívia

Ferran Valdívia López