La distància es mesura en instants

La meva distància està parant amb els ulls tancats
un, dos, tres…
la teva distància passa corrents com un nen jugant
la sento fer pampallugues i riure, radiant,
la meva té el pols del silenci i espera, expectant

Però un dia de lluny es veuen les dues distàncies juntes en un mirall
la meva que et troba i la teva que s’ha deixat agafar en un instant
i s’apropen sense saber si poden estar l’una callada i l’altra que no deixa de parlar
i s’apropen i l’una trenca el silenci i l’altra aprèn també a escoltar.

Montse López Muley-Abdhalhà