Vida de gat

MUKU

Em dic Sara i tinc 2 anys. Tinc una gata que es diu Muku, i és la meva millor amiga. Sempre fem coses juntes. L’altre dia li vaig ensenyar a  abraçar-me! Va ser molt divertit! La Muku va néixer fa dos mesos, jo no ho recordo! La meva mare i el meu germà no m’entenen, però ella sí. El meu germà es diu Guillem i la meva mare es diu Maragda. A vegades em parlen i no entenc el que volen. Em sento com si fos un gat. Ells s’enfaden i em criden, jo no vull que em cridin. Però sempre que em criden, ve la Muku a estar amb mi.

Em dic Sara i tinc 5 anys. No m’agrada l’escola. No pot venir la Muku… No ho entenc! Si vingués, podria aprendre a parlar com nosaltres i seria la meva amiga. Bé, ja ho és. Avui un nen de la classe m’ha tibat dels cabells, no m’ha agradat i li he dit que si no em demana perdó, que la Muku el mossegaria. Ell, no s’ho ha cregut i m’he posat a plorar. Quan m’ha vingut a buscar el meu germà a classe, li he explicat i ell m’ha dit que la propera vegada m’hi tornés, però quan li he dit a la Muku, crec que no li ha semblat bé. No se que fer!

Em dic Sara i tinc 8 anys. Estic aprenent les multiplicacions i les divisions. L’altre dia van operar a la Muku i ho va passar molt malament. Jo vaig plorar molt i no em vaig apartar ni un segon d’ella. La va atropellar un cotxe i ara potser no pot tornar a caminar… No vull que li passi res. Ella, em calma movent la pota i jo no puc fer res més que plorar. A la meva mare no li agrada la Muku però li sap greu per mi. Jo l’entenc, però la Muku és com la meva germana.

Em dic Sara i tinc 12 anys. He començat l’institut i no em va molt bé. Hi ha un nen que m’agrada molt però sempre es fica amb mi. Estic traient molt bones notes i a tothom li caic malament. Sort en tinc de que se que a l’arribar a casa tindré a la Muku. Fa poc la van tornar a operar i la van curar del tot. Ja està bé, però a l’estar tot el dia pendent dels estudis, no puc estar per ella. El meu germà ha trobat una feina de músic i ha decidit composar-li una cançó a la Muku. Ell també l’estima tant com jo. 

Em dic Sara i tinc 15 anys… La Muku està malalta. És l’edat, ho sé. Estic fins els nassos de que la meva mare no es preocupi per ella. Em passo dia i nit preocupada per la Muku i en canvi ella, em renya per no estar estudiant. Mama, els estudis no són tan importants com per no passar els últims moments de vida de la meva gata amb ella. Me mare vol que sigui una dona de profit com no va poder-ho ser ella però jo ara mateix només penso en la Muku. Els veterinaris ens han dit que li injectaran un sedant que la matarà, perquè deixi de patir. Sens dubte, he dit que ho facin perquè ja no s’hi pot fer res però, la trobaré molt a faltar. Adéu Muku.

Em dic Muku i tinc 15 anys. No sé exactament quan és això en anys de gat, però no importa… La Sara em mira amb tristesa i els veterinaris preparen unes xeringues. Jo no em trobo bé i em fa mal tot. De sobte, veig uns records. La Sara i el Guillem jugant amb mi. És el millor que m’ha passat mai! No sé què passarà més enllà d’aquest moment, però, passi el que passi, sempre us estimaré! Adéu Sara, adéu Guillem.

Ferran Valdivia López

Cadí Rodríguez Martorell

Júlia Martínez Martorell

Hi havia una vegada un gat
negre com la nit quan és fosca
però no portava mala sort ni era d’una bruixa
era un gat de carrer d’aquells que saben què és buscar-se la vida
en tenia set, de vides
i era lliure d’escollir
si feia el gos o s’enfilava a una teulada a mirar la lluna
ho tenia tot i tot el temps del món
podria haver sigut un rei o un drac
haver-se enamorat d’una rosa o haver lluitat amb un cavaller.

Ho tenia tot però al cor hi tenia un vermell molt roig, un vermell d’aquells que cremen a la foguera i fan espurnes,
el carregava fins que no podia més i el deixava a terra i li donava voltes amb els peus
com pesa l’amor que no es dóna!
i en tenia tant
de tantes vides, guardat com si fos un tresor, amagat, per si algú algun dia el trobava.

Fins que el pes va ser com un edifici sencer o tres vegades una bola d’acer o estar sol,
va ser un dia que va ploure vermell i que de sobte al final tots teníem un gat negre a la falda.

Montse López Muley-Abdhalhà